 |
|
|
|
|||||||
Exposició - Manguinhos revelat. Imatges d'una memòria científica
18-11-2025
Exposicions
Exposició │ Manguinhos revelat. Imatges d'una memòria científica
Del 4 de desembre de 2025 al 30 de gener de 2026
Sala d'usos múltiples (Edifici H, CRAI). UPV Campus de Gandia Mapa
Inauguració a les 12 h.
La Casa de Oswaldo Cruz i la Universitat Politècnica de València presenten esta exposició amb l'objectiu de fer conèixer el valuós fons documental de fotografies custodiat per la Casa de Oswaldo Cruz, unitat tecnicocientífica de la Fundació Oswaldo Cruz (Fiocruz), amb seu en el barri de Manguinhos, al nord de Rio de Janeiro. Dedicada a la preservació del patrimoni històric i cultural de la institució, aquesta unitat desenvolupa activitats d'investigació, ensenyament, documentació i difusió de la història de la salut pública i de les ciències biomèdiques al Brasil.
Les imatges recollides entre 1903 i 1946 documenten els orígens de la Fundació i les seues activitats científiques —com la producció de sèrums i vacunes, la investigació de camp o l'ensenyament especialitzat—, però també les transformacions urbanes de l'entorn en el qual s'inscriu. En aquest sentit, el campus de Manguinhos adquireix un paper protagonista: d'espai perifèric a nucli estratègic en la història sanitària i urbanística de la ciutat. La consolidació de la institució en aquest territori va marcar una fita en el procés de modernització de Rio de Janeiro, en generar un pol de coneixement científic l'arquitectura i la planificació del qual urbana van deixar una petjada perdurable en el paisatge carioca.
A més d'aquestes escenes de la vida quotidiana en Manguinhos, el fons fotogràfic inclou registres d'expedicions científiques realitzades en diversos punts del país, ampliant així el seu valor testimonial i geogràfic.
Per la seua especificitat, riquesa i originalitat, la col·lecció constitueix un repositori únic de la memòria visual de la salut pública al Brasil, per la seua rellevància històrica i documental i pel seu valor estètic, en representar una referència en la tècnica fotogràfica aplicada a la ciència i la medicina. La seua importància va ser reconeguda en 2012 pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, en ser incorporada al Patrimoni Documental de la Humanitat.
Manguinhos revelat,ens convida a un viatge en el temps, a través de la mirada detinguda de les imatges, cap als orígens d'un lloc que va transformar la història científica i urbana de Rio de Janeiro.
Els orígens de la Fiocruz es remunten a l'Institut Soroterápico Federal, creat en 1900 en el barri de Manguinhos per a fabricar sèrums i vacunes contra la pesta bubónica, que en aqueix moment assolava el país. En 1908, ja com Institut Oswaldo Cruz (IOC), nom atorgat en homenatge al seu primer director (Oswaldo Gonçalves Cruz), la institució es va transformar en un dels més importants centres de medicina experimental d'Amèrica Llatina. Carlos Chagas, vinculat a l'IOC des de 1902 amb motiu de l'elaboració de la seua tesi doctoral, va assumir la direcció de l'Institut en 1917, càrrec que va ocupar fins al final de la seua vida en 1934. Tots dos investigadors van ser responsables de la fundació i el desenvolupament de la Fiocruz i van contribuir al progrés científic del Brasil.
Oswaldo Gonçalves Cruz (1872-1917)
 |
Doctor en Medicina (Facultat de Medicina de Río de Janeiro, 1892) Especialitzat en Bacteriologia (Institut Pasteur de Paris, 1896) Director de l'IOC (1902-1916) Director General de Salut Pública (1903-1909) Sota la seua direcció a l'IOC, es van dur a terme expedicions científiques per a l'estudi de les condicions sanitàries de l'interior del Brasil. Va reformar del Codi Sanitari Brasiler i va reestructurar els òrgans de salut i higiene del país. |
Carlos Ribeiro Justiniano Chagas (1878 -1934)
| Llicenciat en la Facultat de Medicina de Río de Janeiro en 1903. Director de l'Instituto Oswaldo Cruz (1917-1934) Director del Departament de Salut Pública (1919 -1926) En 1909, va descobrir la malaltia tripanosomiasi americana o malament de Chagas. Va ser un dels líders del moviment sanitarista que considerava que l'endarreriment del país era fruit de les malalties endèmiques que assolaven el seu interior, i promovia que la seua lluita havia de ser prioritat de l'Estat. |
 |
La vida quotidiana de Manguinhos
Des dels seus orígens, l'Institut Oswaldo Cruz ha consolidat una trajectòria institucional sustentada en la investigació, la docència i la producció d'immunobiològics. El seu servei de fotografia va registrar el dia a dia d'aquestes activitats: la investigació de laboratori, la producció de sèrums i vacunes i la promoció de cursos. Les visites de personalitats del món científic i polític també foren cobertes per la càmera i ajudaren a consolidar el prestigi del qual gaudia. Aquestes imatges serviren tant per a constituir una memòria institucional com per a un projecte més ampli de legitimació de l'institut en les esferes del poder públic brasiler i dels cercles científics nacionals i internacionals de l'època.
 |
 |
Presència femenina en els cursos promoguts per l'Institut Oswaldo Cruz. Laboratori de Física i Química durant el curs preparatori de l'Institut Oswaldo Cruz. Pavelló Morisc, 1930-1940. | Albert Einstein, en visita a l'Institut Oswaldo Cruz, acompanyat per alguns científics de l'institut. Entre ells, Carlos Chagas (biòleg i metge sanitarista, 1878-1934), a la seua dreta, successor de Oswaldo Cruz en la direcció de l'Institut Oswaldo Cruz. Foto de J. Pinte. 9 de maig de 1925. |
El desenvolupament de les investigacions científiques va donar origen a una extensa documentació en forma de retrats de pacients, que s'articulaven amb els informes mèdics, reflectint l'ús de la fotografia com una forma de registre de l'evolució de les malalties i dels seus tractaments.
 |
 |
 |
Pacient amb el mal de Chagas. Carlos Chagas va ser el primer i únic científic de la història de la Medicina a descriure íntegrament una malaltia infecciosa: el patogen, el vector, els hostes, les manifestacions clíniques i l'epidemiologia. |
Pacients amb el mal de Chagas, causat pel protozou Trypanosoma cruzi, nom atorgat pel descobridor de la malaltia, Carlos Chagas (biòleg i metge sanitarista, 1878-1934), en homenatge al seu amic Oswaldo Cruz. |
Pacient amb el mal de Chagas. La malaltia, que va rebre el nom del seu descobridor en 1909, també és coneguda com a Tripanosomiasi americana. |
Manguinhos i la ciutat de Rio de Janeiro
Durant més de cent anys, la regió de Manguinhos ha sigut testimoni de les transformacions d'una ciutat que no deixa mai de reinventar-se. Pel seu difícil accés i la seua escassa població, era ideal per a treballar amb sèrums i vacunes. En 1900 s’hi fundà una de les institucions de salut més grans d'Amèrica Llatina, la Fundació Oswaldo Cruz, Fiocruz. A Manguinhos només es podia accedir a través d’E. F. Leopoldina o en embarcacions menudes, que sovint quedaven atrapades als manglars. D'ací el seu nom. Al llarg del segle XX patiria una sèrie d'intervencions i canvis, justificats per la necessitat de sanejar i urbanitzar els suburbis de Rio. Les fotografies ací presentades busquen revelar-ne un poc del passat, en la seua relació amb la ciutat de Rio de Janeiro.
Nucli arquitectònic original de Manguinhos. En les seues instal·lacions es concentraven, fins a la dècada de 1930, les principals activitats de l'institut: ensenyament, investigació i producció en l'àrea de la salut. Projectat per l'arquitecte portuguès Luiz Moraes Jr. (1867-1955), part d'aqueix conjunt està catalogat per Patrimoni Federal des de 1981.
Manguinhos i el sertão del Brasil
Els viatges de científics de Manguinhos a l'interior del Brasil, ocorreguts durant les primeres dècades del segle XX, representaren un marc per a la investigació científica i el coneixement del país, que associava l'ideal de civilització a la proposta d'integració del sertão amb la resta del país. Relacionades amb les activitats econòmiques de l'època, com ara la construcció de ferrocarrils, el sanejament dels ports i l'extracció de cautxú a l'Amazònia, impulsaren la realització d'investigacions mèdiques, higièniques i d'història natural i ampliaren les activitats de l'Institut Oswaldo Cruz al territori nacional. El registre fotogràfic de les expedicions constitueix una aportació inestimable per a aclarir les condicions de vida i de salut de les poblacions de l'època, així com les activitats dels científics.
*El sertão (en plural, sertões) és un lloc agrest, poc poblat, que s'estén lluny de la costa, a l'interior de diversos estats brasilers. Dicionário Priberam de Língua Portuguesa [en línia], 2008-2021.
 |
 |
Expedició de l'Institut Oswaldo Cruz a Ceará i Nord de Piauí. |
Expedició de l'Institut Oswaldo Cruz a les regions Nord-est i Centre-Oest. Dona amb goll, portadora del mal de Chagas. Goiás, 1912. |
Negatius de Vidre: soportes de memòria
Durant molt de temps, els negatius de vidre van ser el suport principal utilitzat en la fotografia científica brasilera. En l'Institut Oswaldo Cruz, el seu ús pot vincular-se a la consciència de la importància dels registres fotogràfics, que no atenien només les exigències del treball científic, sinó també la necessitat de constituir la memòria de la institució.
Tant per la qualitat dels productes utilitzats en la seua confecció, com per l'estabilitat que se'ls conferia, els negatius de vidre es consideren, fins avui, el suport fotogràfic que millor conserva la informació latent i que pateix menys deterioració amb el temps. En conseqüència, la digitalització d'aqueixos negatius genera còpies fidels, que exigeixen menys tractament. Aqueixes característiques atorguen als negatius de vidre una capacitat de llarga duració, convertint-los en preciosos suports de memòria.
Gabinet de Joaquim Pinto (J. Pinto, 1884-1951) en l'Instituto Oswaldo Cruz. El fotògraf va actuar en la institució entre 1903 i 1946
CRÈDITS
CONCEPTE │ Casa de Oswaldo Cruz/Fundação Oswaldo Cruz/Ministério da Saúde/Brasil
DIRECTOR DE LA CASA D'OSWALDO CRUZ │ Marcos José de Araújo Pinheiro
COMISSARIAT │ Aline Lopes de Lacerda · Nezi Heverton Campos de Oliveira · Pedro Paulo Soares
Renato da Gama-Rosa Costa · Antoni Colomina Subiela
COORDINACIÓ TÈCNICA │ Beatriz Doménech · Lupe Navarro · Soraya Laarbi · José Joaquín Lorente
DISSENY I MUNTATGE │ Àrea de Fons d'Art i Patrimoni, UPV
 |
|
 |
|||||||||||
 
|
 |
