“La vida és una visita molt curta a una botiga de joguets entre el naixement i la mort.” ― Desmond Morris

Des de temps immemorials la vila de Faura celebra fira el dia de Santa Bàrbara. Nascuda com una concessió medieval, en altres temps reunia oficis com els de ferrer, cordeller, mestre d’aixa, esparter o gerrer, entre molts altres, que oferien al poble el fruit del seu treball. Era una jornada d’intercanvi i de festa, preludi de les celebracions nadalenques i que era animada per torroners, sucrers, torraters, aiguaders, gelaters i jogueters. Amb el pas dels anys, la fira va evolucionar del seu caràcter comercial cap a un espai lúdic i familiar, on els firaires oferien productes d’esplai, dolços i joguets.

En aquest context va nàixer el costum de firar: portar les xiquetes i els xiquets a la fira i comprar-los un joguet. Firar era, i continua sent, un gest d’afecte i de festa; una tradició que anunciava l’arribada de l’hivern i que s’acompanyava de rituals senzills però plens de significat, com estrenar la roba nova o oferir “la barra” a la persona estimada, un típic dolç de massapà.

Els joguets i jocs de cada època són un fidel reflex de la humanitat, de la seua organització social, de les peculiaritats de les cultures i pobles, de l'ús tecnològic dels materials i de l'aplicació que l'ésser humà ha fet de la creativitat i el disseny en la quotidianitat. Des de fa mil·lennis, els éssers humans han jugat. S’han trobat trompes d’argila a l’antiga Babilònia, boles i nines en tombes egípcies o figuretes d’os i ceràmica de temps molt antics. Al principi, molts d’aquests objectes servien per a rituals o cerimònies, però amb el temps van ser adoptats per la infantesa per a divertir-se i imaginar històries.

L'exposició, integrada per peces del Museu del Joguet de la Universitat Politècnica de València, atén a la classificació pel sistema ESAR, unes sigles que fan referència a les característiques psicològiques i físiques dels joguets, que els agrupa en quatre categories: jocs d'exercici, simbòlics, d'encaixos i de regles.

El relat argumental ens convida a redescobrir el valor del joc com a recurs d’aprenentatge, d’expressió i de creativitat; i al mateix temps, esdevé un homenatge a la tradició de firar a Faura, a la memòria compartida entre generacions i a la màgia intacta d’aquells joguets que, encara hui, continuen despertant somriures i records.

A continuació, es mostren les seccions que conformen l'exposició.  

De consecució ràpida, els jocs d'exercici són aquells on s'obtenen resultats immediats a través d'accions repetitives, com llançar, colpejar, saltar o manipular. Capaciten per a l'execució de moviments motrius, el control de l'equilibri i el desenvolupament general dels sentits, mentre ajuden a avançar en els primers raonaments i a comprendre les reaccions derivades de la llei de causa i efecte.

Els jocs sense joguets conformen una clara tipologia d'entreteniment lúdic dins d'aquest grup, així com les activitats que recorren a objectes senzills com la roda, la trompa, les boles o la pilota. Inclosos en aquesta secció també es troben els instruments musicals, especialment els de percussió; els artefactes que, com les milotxes o molinets, fan valdre la interacció a l'aire lliure amb els elements naturals com el vent; o els joguets de rodes, com els carretons, els patinets o les bicicletes.

Els jocs simbòlics impliquen el reemplaçament de la realitat per mitjà d'un objecte o individu substitut, la representació del qual adquireix noves connotacions, significacions i simbolismes. Per mitjà d'aquesta atribució és possible simular històries, tant de la realitat com de la ficció; interpretar diversos personatges i adquirir rols; i crear contextos i situacions de variada versemblança.

Jocs simbòlics són els que recreen o imiten la quotidianitat de la vida adulta en diferents àmbits com la llar, els oficis o els mitjans de locomoció; però també els que inventen ficcions més enllà de les lleis o de les possibilitats socials. A través de la recreació fingida, amb una elevada connotació teatral, es fomenta el desenvolupament del llenguatge, la imaginació creativa i, fins i tot, la socialització.

És en aquesta secció on es troba una classificació més diversa quant a la tecnologia de producció i constitució. En la fabricació de nines i ninos s'ha recorregut a l'ús de materials tan diversos com l'os, la cera, el cartó, el drap, la pasta, la porcellana o el plàstic; mentre que en altres objectes com els joguets de pedals o les miniatures de mitjans de transport (cotxes, trens, avions o vaixells), es va estendre l'ús de materials com la llanda després de la invenció de les màquines de manipulació i estampació de xapes de metall en el segle XIX.

Les accions d'encaix i construcció impliquen la combinació, disposició o amuntegament de diferents elements, moltes vegades modulars i formalment similars o pròxims, per a conformar un tot unitari i integral. Aquest tipus de joguets afavoreixen el raonament en el context d'una organització espacial, on convergeix l'exercici reflexiu amb el control visual en el moment de la manipulació i on es contribueix al desenvolupament de la motricitat fina, els moviments xicotets i les operacions precises.

Són jocs d'habilitat en els quals la mateixa manipulació permet explorar les propietats dels objectes i experimentar amb els mecanismes propis de la creativitat, com la composició i el color. Alguns exemples d'aquest tipus de jocs els constitueixen els blocs de construcció, els trencaclosques, els puzles i els encaixables; però també altres materialitats més indefinides com la plastilina o el fang.

Les normes o reglaments poden determinar de manera molt marcada la dinàmica o funcionament dels jocs, així que els jugadors s’han d’atenir a aquestes instruccions per a aconseguir-ne l’objectiu final. Fomenten el desenvolupament de les habilitats socials i comunicatives, alhora que afavoreixen el progrés en els diferents nivells d’aprenentatge, des de la memorització fins al raonament i la creació. Són precisament les regles les que permeten la jugabilitat en edats més avançades, on queden superats l’instint d’arravatament, la trampa i l’egocentrisme. Atenen les regles els jocs tradicionals de naips, els escacs, el dòmino, el joc de l’oca o el parxís; igual que uns altres més actuals com el Monopoly, el Trivial Pursuit o el Risk.